L'ús del sulfat de magnesi durant l'embaràs d'acord amb la dosi rutinària i el curs de tractament té un risc baix en els ossos del fetus, de manera que no cal preocupar-se massa. El sulfat de magnesi s'utilitza sovint en el procés d'escalfament, sudoració, sequedat de la boca, nàusees, vòmits, dolor en el lloc d'injecció, asfíxia, estrenyiment del pit, ingesta del dolor de les extremitats i altres molèsties. Com a antiespasmòdica, es pot utilitzar per prevenir i controlar convulsions en pacients amb hipertensió induïda per embaràs, preeclampsia i eclampsia, i com a agent neuroprotector per al cervell fetal, es pot utilitzar en pacients que poden ser prematurs abans de les 32 setmanes per reduir la risc de paràlisi cerebral en nadons prematurs. La prolongació de l'edat gestacional pot ajudar els pacients que poden tenir un part prematur en un termini de 7 dies per guanyar temps a la maduració pulmonar fetal induïda per fàrmacs.
El curs de tractament és diferent per a propòsits diferents. Per un sol propòsit, el curs del tractament sol ser de 5-7 dies, el tractament repetit intermitent quan és necessari, i l'ús del sulfat de magnesi durant 24-48 hores després del part generalment es recomana.
Per dos o tres propòsits, les directrius actuals per al tractament del part prematur a la llar ia l'estranger en general recomanen un curs de 48 hores. Si la concentració d'ions de magnesi es troba dins d'un rang raonable i el pacient pot tolerar-lo, la velocitat de degoteig es pot alentir per continuar el tractament; si l'ió de magnesi es troba dins d'un rang raonable i el pacient no pot tolerar ni patir símptomes tòxics com la desaparició del reflex del tendó del genoll, la freqüència respiratòria i la reducció del volum d'orina, es pot utilitzar. Si la concentració d'ions de magnesi excedeix la concentració d'intoxicació, s'ha de detectar immediatament el fàrmac i el gluconat de calci s'haurà d'utilitzar activament per al tractament de rescat i sintomatologia.