En les aigües residuals domèstiques, el problema de les olors d'aigües residuals en la xarxa de clavegueram s'atribueix principalment a l'evolució de l'H2S i, amb menys freqüència, a l'amoníac (depenent del pH de les aigües residuals). La principal font d'H2S és la reducció de sulfats per bacteris anaeròbics seguint les reaccions:
MgO proporciona al sistema una solució tampó de 9-9,5, prohibeix la formació d'H2S, que, a partir de la reacció [2]. Es realitza a través de dos mecanismes: d'una banda, proporcionen grups Hydroxide ( OH) que neutralitzen els grups hidrion (H). I, d'altra banda, eviten la formació d'H2SO4 ja que en valors de pH <9-9.5, es="" crea="" la="" forma="" ionitzada="" d'h2s="" [reacció="">
Protecció de la xarxa d'aigües residuals i dipòsits de recollida
La corrosió de la xarxa de clavegueram i dels tancs s'atribueix a la formació d'H2SO4 a través de la reacció [3].
pH <7 corrosió="" de="">
Per tant, la protecció es pot realitzar de dues maneres: ja sigui amb addició contínua de MgO / Mg (OH) 2 en parts de la xarxa per ajustar el pH o recobrir la superfície lliure de les canonades amb Mg (OH) 2 de llúpol.