El problema de les olors d’aigües residuals a la xarxa d’aigües residuals s’atribueix principalment a l’evolució H2S i menys sovint a l’amoníac (segons el pH de les aigües residuals). La principal font d’H2S és la reducció de sulfats per bacteris anaerobis després de les reaccions:
La presència de MgO proporciona al sistema una solució tampó de 9-9 . 5, que, basat en la reacció [2], prohibeix la formació de H 2 S, que és el principal factor creador d’olors. Independentment de la concentració de S 2 , des del moment en què el pH s'estableix en 9-9,5, el problema de les olors, a causa de H 2 S, existeix. Així mateix, a aquests valors de pH, no es realitza cap evolució d' amoníac (NH 3 ).
Protecció de la xarxa de depuració i dipòsits de recollida
La corrosió de la xarxa de clavegueram i dipòsits s’atribueix a la formació de H 2 SO 4 mitjançant la reacció [3].
pH <7 corrosió="" del="">
El protetó de ciment amb l'ajut de reactius alcalins de magnesi es realitza mitjançant dos mecanismes: d'una banda, proporcionen al sistema grups OH que neutralitzen els grups H i, d'altra banda, eviten la formació de H 2 SO 4, ja que en valors de pH <9-9,5, es="" crea="" la="" forma="" ionitzada="" de=""> 2 S [reacció 2]. De manera que la protecció es pot realitzar de dues maneres: o amb addició contínua de MgO / Mg (OH) 2 en parts de la xarxa per ajustar el pH o mitjançant recobriment de la superfície lliure de les canonades amb puré Mg (OH) 2 .
Eliminació de l'amoníac (NH 4+ ) i fòsfor (PO 4 3- ) de les aigües residuals domèstiques i industrials
L’eliminació de fosfats és d’interès important darrerament ja que els fosfats interfereixen amb el fenomen de l’eutrofisme i condueixen a la mort de la vida aquàtica.
A més de les anteriors, a causa de la disminució dels dipòsits naturals de fosfat és desitjable la recuperació i reciclatge de fòsfor.
La reacció d’eliminació de fosfat i amoníac s’ha estudiat àmpliament i es descriu a partir de la següent reacció: 
El producte de la reacció s’anomena estruvita i la seva formació depèn del pH del sistema, el valor òptim és = 9,5. La cristal·lització d’estruvita es realitza en reactors de llit fluiditzat (Crystalactor). Un nombre important de reactors (d’escala semiindustrial o industrial) estan en funcionament a tot el món.
L'estruvita es pot utilitzar com a adob (font de Mg, N, P). Els ions de magnesi provoquen l’augment de la producció de clorofil·la ja que ocupen la posició central de la seva molècula, mentre que N i P són nutrients importants per a les plantes. En aquest cas, es obté un avantatge econòmic en vendre struvite com a adob.
